BIOGRAFIA
Jordi Pujiula i Ribera (Olot, 1947-2011) fou un psiquiatre i historiador català. Va ser acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya; president del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca; president de la filial de la Garrotxa de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears; vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) i president de la Fundació Pascual i Prats del mateix COMG. L'any 2000 va obtenir el Premi d'Honor Ciutat d'Olot i el 2004, el Premi d'Excel·lència professional mèdica en Humanitats atorgat pel Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. El 1974 es va casar amb Maria Assumpció Illas i Quera, i el 1976 va néixer la seva filla Elisabet.
EL PSIQUIATRE
Jordi Pujiula es va llicenciar en medicina i cirurgia el 1971 i en psiquiatria el 1975. Des del 1980 va ocupar la plaça de neuropsiquiatria a Ripoll i Olot. El doctor Pujiula va ser una figura clau en la creació de la xarxa de salut mental del Ripollès, la qual va dependre primer de l’Ajuntament i després, a partir del 1996, es va institucionalitzar a través de l’Institut d’Assistència Sanitària. D’altra banda, és autor de diversos treballs sobre psiquiatria i història de la medicina a les comarques gironines.
L´HISTORIADOR
La memòria de la guerra civil que li va transmetre el seu pare Gabriel (que havia estat un destacat militant del BOC i del POUM durant la República) i el seu activisme antifranquista van despertar-li un gran interès per a la història contemporània. Jordi Pujiula es va convertir en l’historiador més important de la guerra civil i el franquisme a la Garrotxa, i va treballar perquè la memòria dels vençuts no s’oblidés i es transmetés a les noves generacions. També va escriure nombroses monografies i articles sobre altres aspectes de la història olotina, com ara el caràcter dels garrotxins, les llegendes populars, l’arquitectura industrial o la vida d’altres olotins il·lustres.EL COL·LECCIONISTA
Seguint els passos del seu pare, que havia estat un gran col·leccionista de cromos, Jordi Pujiula es va dedicar a col·leccionar tota mena de documents referents a la història de la Garrotxa (postals, monedes, expedients, cartes) i també especialment a col·leccionar mol·luscs, ja que la malacologia va ser una de les seves grans passions des que estiuejava de petit a Palamós.
L’OLOTÍ MILITANT
Jordi Pujiula es va implicar en la vida social i cultural olotina des de jove. Va fer teatre (juntament amb el seu amic Pere Planella); va ser redactor i col·laborador en nombroses revistes (Olot-Misión, L’Olotí, Gra de Fajol, Doble 7, 440); va ser un dels redactors del projecte de reforma del nucli antic; va ser president de l’associació gastronòmica El Cassolot; va col·laborar amb Ràdio Olot i Olot Televisió; va ser pregoner de les Festes del Tura el 2006; i va ser una figura influent dins la societat civil garrotxina.
ESCRIPTOR
A part de les seves col·laboracions periodístiques en diaris (El Punt, La Vanguardia) i revistes (L’Avenç, Revista de Girona), Jordi Pujiula va escriure poesia des de jove i va publicar 3 reculls de poemes: Paraules personals (1969), L a pols de la por (1978), Dietari a mitja vida (2003) i Neo (2010). També va fer adaptacions teatrals i va escriure contes i narracions curtes.
OBRES PRINCIPALS
- HISTÒRIA
Glosa biogràfica del Dr. Joaquim Danés i Torras. Ed. de l'autor (1979).
Glosa biogràfica de Josep Pujol i Ripoll. Ed. de l'autor (1980).
Bruixes, dimonis i Follets de la Garrotxa. Ed. Papers de l'arxiu Casulà (1983).
Els Garganta. Homenatge a una família il·lustre. En col·laboració. Ed. Municipals (1987).
Joaquim Danés i Torras (1988-1960). En col·laboració. Ed. de Batet (1989).
Olot: Imatges per la memòria. 6 volums. En col·laboració. Fundació Pere Simón (1991-95).
Els morts per la guerra civil a la Garrotxa. En col·laboració. Ed. de Batet (1993).
25 anys de la Cooperativa de la Vall d'en Bas. En col·laboració. Ed. Cooperativa de la Vall de Bas (1995).
La guerra civil a Olot. Ed. Fundació Pere Simon (2000).
Miquel Plana. Cartells. Imatges per a la nostra història. En col·laboració. Ed. de bibliòfil. Olot (2005).
150 anys de sociabilitat olotina. L’Au caligràfica. Olot (2006).
Catàleg de la postal olotina. Vol 1. Arxiu d’Imatges d’Olot. Olot (2006).
Dictadura, República i Guerra Civil. Volum 8 de la Història d’Olot. Edicions Municipals. Olot (2007).
Història de la Garrotxa. En col·laboració. Diputació de Girona. Girona (2008).
El somni republicà. El republicanisme a la Garrotxa. En col·laboració. Girona (2009).
- LITERATURA
Paraules personals. Ed. de Montserrat (1969).
Cadaqués. Crònica estival d'una recerca infructuosa i deu troballes sorprenents. Ed. de bibliòfil de Miquel Plana (1974).
La pols de la por. Dins El Burí i la Ploma. Ed. bibliòfil Miquel Plana (1978).
“Dietari a mitja vida”. Senhal. Il·lustracions de Quim Domenec (2004).
“Neo”. Senhal. Il·lustracions Vicenç Masdemont (2010).
- VARIATS
Itinerari pel nucli antic d'Olot. Il·lustracions de Danés Jordi. Ed. Joan Prat (1993).
La Vall de Bas i Riudaura. Guia. Ed. de Batet (1995).
Olot. Guia. Ed. de Batet (1995).
POEMES
PRIMER PLOR
M’han estafat!
Protesto!!
Demano el dret d’empetitir-me,
desbatejar-me
retroparir-me
i contranéixer.
(Voldria exiliar-me
mare endins, cloves endins,
i pam i pipa
per al que resta.)
(1969)
***********
Ai, mossèn!
I com m’agradaria
que el meu rés
-la poesia-
esdevingués
com el vostre
-el Parenostre-
l’opi més noble,
vici del poble.
(1969)
*********
50 ANYS
El migdia ja m’ha dit tot el misteri.
La tarda es fa planera
i em torna el desig enyoradís,
l’esperança enteranyinada.
Al capvespre,
si no plou,
m’espolsaré les darreres
engrunes de certesa
i trauré a passejar l’escepticisme.
(2003)
***********
Ara vénen temps de dol,
de cerimònia.
Un amic et llegirà les excel·lències,
la gent a fora,
(el local s’ha fet petit),
i un temps trencat de pluja,
no poden escoltar.
Ben aviat
l’oblit escamparà les cendres.
(2010)